Missatge de benvinguda

Sigueu benvinguts al bloc de la Casa Gran del Catalanisme de la Ciutat de Barcelona. Aquest espai està pensat per a contribuir a la reflexió i al debat sobre l'abast i el futur del catalanisme al segle XXI, convidant a tothom a cercar el màxim consens social i nacional que faci possible l'avenç del país en tots els ordres.

L'àmbit territorial d'aquest bloc se circumscriu a la ciutat de Barcelona, però tota aportació constructiva, vingui d'on vingui, serà ben rebuda.

dilluns, 15 de novembre del 2010

“Tinc una pregunta per a vostè” té conseqüències per a la Núria


Avui, l’Antonio Centeno, activista social del Foro de Vida Independent, m’ha enviat una comunicació on explica en un text del seu bloc personal titulat “Yo también soy Núria”, les conseqüències de la intervenció de la Núria Gómez a “Tinc una pregunta per a vostè”.
Després de la pregunta que va fer la Núria Gómez al Sr. José Montilla al programa “Tinc una pregunta per a vostè” sobre l’aplicació de la Llei de la Dependència a Catalunya, dissabte passat van publicar en un diari d’abast català la situació personal de la Núria (persona tetraplègica) com si ella hagués enganyat la gent amb la seva intervenció.
La Sra. Núria Gómez és una activista social del Foro de Vida Independent. Gràcies a la seva lluita, a la del Foro, com també a la de la Fundació ECOM i a la Fundació Autònoma Solidària existeix un programa pilot d’assistents personals que facilita assignar de forma experimental aquest servei a un grup de persones amb gran dependència física. Gràcies a aquest servei, aquestes persones desenvolupen un programa de vida autònoma (vida independent) que els permet treballar i/o estudiar i “normalitzar” la seva pròpia vida.
La Sra. Gómez va plantejar al Sr. Montilla la situació de les persones que han de rebre aquests serveis mitjançant la Llei de la Dependència. En aquest sentit, el que planteja la Núria és cert. Les dades són contundents i clares: a 1 de novembre de 2010, el Tripartit ha atorgat la prestació econòmica de cuidador familiar a 77.153 persones (58,60%) i la prestació econòmica d’assistent personal només a 18 persones (0,01%) a tot Catalunya. I amb una dedicació d’hores d’assitent molt reduïda. Té raó o no la Núria? El problema és que tenim un Govern tripartit i un President Montilla als que no els hi agrada escoltar les veritats i veure com la ciutadania se n’ha adonat que la seva política social és d’aparador, per quedar bé. Ha quedat ben clar que el Govern tripartit, autoanomenat d’esquerres, és un govern d’esquena a la gent.
El 22 d’octubre de 2007, des de CiU vam organitzar un acte sobre els “25 anys de la LISMI”, l’anomenada llei Ramon Trias Fargas d’integració de les persones amb discapacitat. Va pronunciar una conferència el Sr. Adolf Ratzka, fundador i director de l’Institut de Vida Independent de Suècia, acompanyat del Sr. Artur Mas. Ratzka va parlar de la vida independent de les persones amb discapacitat i del seu dret a triar, entre d’altres. Mas va parlar del nostre compromís en aquest àmbit i que hem demostrat amb les nostres propostes i intervencions en el Parlament en aques sentit. Per això, ara, en el programa per a les properes eleccions catalanes des de CiU ens hem compromès amb la ciutadania pel que fa a les polítiques socials amb el dret a triar i amb el foment de la vida independent (veure www.ideespelcanvi.cat ).
El que des de la política no es pot fer mai és no saber escoltar les demandes i propostes de la gent, i a més prendre represàlies contra qui ho fa.
Tots som la Núria! Núria estem amb tu i la teva (vostra) lluita!

Josep Lluís Cleries (article publicat al seu blog, 14/11/10)

1 comentari:

  1. Aquest es un dels grans problemes que tenim en la nostra societat la falta d'ajuda a persones.
    I tot això no podrar ser possible si no tenim un
    bona gestió económica per Catalunya. Ja que milagres no és poder fer. Catalunya ha de tenir una gran econòmia per poder donar, en primer lloc les ajudes aquestes persones i altres.
    i segon lloc com infrastructures i moltísimes més. No ens podem deixar enganyar per un Govern Imperalista que sempre ha volgut fer el que vol
    sense pensar amb les persones. Si Catalunya té. Tenim l'obligació de poder dispossar d'aquest diners per necessitat. Si no, sempre estarem igual. No podem aguantar més i hem de dir prou !!
    Fins les últimes conseqüencies, no podem permetre que ens arrïnin i que les nostres persones pateixint. I el PP i el PSOE que digui el que vulguin. Sino imagino que es pot denunciar
    a Estransburg el comportament de una Espanya Imperalista que encara viu en un passat.
    Montse Varderi

    ResponElimina