Embolic d'aparells

L'assumpte de les primàries a Barcelona entre Tura i Hereu, no és ja una guerra d'aparells, sinó un embolic d'aparells.

Hereu té, teòricament, el suport de l'aparell del PSC-PSOE a Barcelona ciutat, almenys aquesta és l'actitud que pren Carles Martí públicament. Veurem fins quan aguanta, ja que Martí és conegut pels seus rampells, canvis de geni... i també la fidelitat a l'aparell montillista. Per l'altra banda, la història és encara més sorprenent. Apartada i marginada fins a la humiliació d'un paper secundari a la Mesa del Parlament, Tura, acorralada i sola, es defensa trobant la sortida de Barcelona, ciutat on a aquesta molletenca de pro, no l'he vista mai fent vida. Tampoc Tura és vista amb bons ulls per l'aparell del PSC-PSOE, dominat per l'ala PSOE, amb molt pes al Baix Llobregat. Però és que, a més, aquest aparell nacional del PSC, no sabem si existeix o no. Amb Montilla desaparegut, Collboni defenestrat, Zaragoza amagat, Chacon a Madrid i Corbacho desconcertat, no se sap qui mana i qui és l'aparell del PSC-PSOE en aquests moments. Tot trufat amb Joaquim Nadal, la viva imatge de la renovació al PSC-PSOE, i que es fa aparèixer com la seva ànima salvadora. I per acabar-ho d'adobar, el PSOE, a qui deuen pleitesia tots aquests, i que és el que acaba controlant i prenent les decisions del seu partit filial a Catalunya. En resum, que aquí no hi ha qui s'aclareixi. És per això que a Barcelona li cal un canvi. Un canvi en positiu.

Carles Agustí, Secretari d'Organització de la Federació de Barcelona de CDC

(article publicat al seu blog, 13/01/11)